University of Virginia Library

Search this document 
The complete works of Geoffrey Chaucer

Edited, from numerous manuscripts by the Rev. Walter W. Skeat

collapse sectionI. 
collapse section 
 A. 
collapse sectionB. 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
 C. 
collapse section 
 I. 
collapse sectionII. 
  
  
collapse sectionIII. 
  
  
collapse sectionIV. 
  
  
  
collapse sectionV. 
  
collapse section 
  
  
  
 VI. 
collapse sectionVII. 
collapse section 
  
  
  
  
 VIII. 
 IX. 
 X. 
collapse sectionXI. 
 I. 
 II. 
 III. 
 XII. 
 XIII. 
 XIV. 
 XV. 
 XVI. 
 XVII. 
 XVIII. 
 XIX. 
 XX. 
collapse section 
 XXI. 
 XXII. 
 XXIII. 
collapse section 
 XXIV. 
 XXV. 
 XXVI. 
collapse sectionII. 
collapse section 
 I. 
collapse sectionII. 
  
  
collapse sectionIII. 
  
  
collapse sectionIV. 
  
  
collapse sectionV. 
  
  
collapse sectionIII. 
collapse section 
collapse sectionI. 
  
  
  
collapse sectionII. 
  
  
collapse sectionIII. 
  
  
collapse section 
  
  
 I. 
 II. 
 III. 
collapse sectionIV. 
 I. 
 II. 
 V. 
 VI. 
 VII. 
 VIII. 
 IX. 
collapse sectionIV. 
collapse sectionA. 
  
  
  
  
  
  
  
  
collapse sectionB. 
  
  
  
  
  
  
collapse section 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
collapse sectionC. 
  
  
  
  
collapse sectionD. 
collapse section 
  
  
  
  
  
  
  
  
collapse sectionE. 
  
collapse section 
 1. 
 2. 
 3. 
 4. 
  
  
  
  
collapse sectionF. 
collapse section 
  
 1. 
 2. 
 3. 
  
  
  
collapse sectionG. 
collapse section 
  
  
  
collapse section 
 1. 
 2. 
 3. 
 4. 
collapse sectionH. 
  
  
collapse sectionI. 
  

Than Shame cam forth ful simply;
She wende have trespaced ful gretly;
Humble of hir port, and made it simple,
Wering a vayle in stede of wimple,
As nonnis doon in hir abbey.
Bicause hir herte was in affray,
She gan to speke, within a throwe,
To Ielousye, right wonder lowe.
First of his grace she bisought,
And seide:—‘Sire, ne leveth nought
Wikkid-Tunge, that fals espye,
Which is so glad to feyne and lye.
He hath you maad, thurgh flatering,
On Bialacoil a fals lesing.
His falsnesse is not now anew,
It is to long that he him knew.
This is not the firste day;
For Wikkid-Tunge hath custom ay
Yongé folkis to bewreye,
And false lesinges on hem leye.